Any Nou...

Nou any que coincideix amb el nou govern de la Generalitat de Catalunya. Les il·lusions i esperançes que cada primer d'any manifestem sens dubte aquest van acompanyades de més que il·lusió de necessitat que els nostres polítics vagin per feina, ferms i amb resultats, tant els que estan al govern com l'oposició tenen una feina important i difícil per tirar endavant aquest país... o sigui que any nou empenta nova perquè Catalunya tiri endavant.

Bon any a tothom!!

Reflexions...

Les passades eleccions del dia 28, respiraven des de feia temps un aire clar de canvi. Si és millor o no ja ho veurem, però com tots els canvis requerirà moviment en la majoria d'àmbits i això sempre fa que es dinamitzi algun que altre sector.
Ara els perdedors es llepen les ferides, però... dic jo, per què no escoltaven?. Com ara ERC, fa quatre anys els resultats de les urnes ja indicaven per aquest partit un cert desencís del seu electorat, però ells van seguir, repetint com sempre que tot era pel bé de Catalunya, que paciència, que treballaven des de dins i a poc a poc... excuses! la seva actuació a partir de donar suport al primer tripartit, va ser d'un distànciament de les promeses electorals, van començar un nou discurs intentant convencer al ciutadà que s'havia de cambiar l'estratègia...i mira on han arribat! A última hora ho han volgut arreglar amb la promesa d'un referendúm per la independència, però com poden prometre algo que constitucionalment no és viable? ells, que no van saber plantar-se amb el tema de l'estatut?, que precisament era on havien de demostrar que treballaven per Catalunya. Si en el seu moment en lloc d'entrar ràpidament al govern al preu que fos, s'haguessin mantigut a la oposició amb fermesa és molt possible que ara la Generalitat fos Republicana, llàstima ERC.
Del PSC que es pot dir... ajuntaments, diputacions i per fi la Generalitat pactant amb qui sigui, malgrat haver perdut sempre les eleccions, però el fet d'estar sempre a cavall entre dos mons a portat al fi la davallada, no hi ha més, o estem aquí o estem a Madrid, uns altres que hauran de replantejar-se moltes coses, entre elles tenir identitat pròpia i desmarcar-se del PSOE encara que això comporti perdre espai de poder durant un temps, a veure que decideixen.
Agradi o no CiU governarà i és el moment de demostrar que som democràtics i no posar pals a les rodes, fer d'oposició no vol dir oposar-se a tot sistemàticament, malgrat tot, els canvis són necesaris en una societat realment oberta i democràtica, el que sí ens hauria de preocupar i molt, és la remuntada de partits clarament anticatalans, però naturalment mentres ens anem barallant entre els d'aquí, els d'allà aprofiten, és alló del: divideix i venceràs.

Indignació

Indignació és el que he sentit amb la proposta que fa el president Montilla, d'oferir beques-crèdits per a la generació "ni-ni".
Per mi és una vergonya aquesta proposta, electoralista totalment i res més. Quina realitat viuen els nostres polítics? Amb quins diners pensen pagar?, si la Generalitat diuen que no en té... no havien retallat d'educació i sanitat, per falta de diners? i els llocs de treball? que es fa perquè no se'n perdin o millor dit per crear-ne de nous?.
Què no tenen una carrera? potser, però amb l'ensenyament obligatori que tenim surten capacitats per treballar, potser feines no massa remunerades pero feines, per tant dir que un/a jove de 30 anys no ha trobat feina perquè li falta formació no és veritat, en tot cas serà perquè no vol, fa cinc anys no ni havia de crisi, oi?.
Potser la formació s'hauria de fer a casa, per ensenyar que l'important és treballar, els bons sous i els bon llocs hi ha tota una vida per aconseguir-los, i sempre es tindrà més possibilitat des de el món laboral que des de casa.
La formació és necessària, però primer s'hauria de saber en què, algú ha explicat quines necessitas reals hi ha en el món laboral? en quins camps s'han de formar?.
Primer bons de la Generalitat amb un llaminer interés del 4,75%, i després donen crèdits sense interés i amb una carència de dos anys, d'això se'n diu administrar? a mi no em surten els números, però potser és que em falta formació, llàstima que per l'edat no em pugui apuntar als crèdits :-)
Crec que els nostres governants han perdut els papers totalment, i després es queixen del desencís del poble! aquí només importen els vots i punt, i és qüestió de motivar que tots aquests ni-ni "tan deprimitis" vagin a votar, res més.
Desencís no ho sé però ara mateix indignació, doncs sí, perquè...quina factura haurem de pagar per tot plegat?