Fraga...

Ha mort el senyor Fraga, i ara toca parlar del personatge i dels seus grans "mèrits", tant diaris com telenotícies més aviat elogien  la seva figura. Trobo que tenim una tendència en moltes ocasions a perdre la memòria quan algú es mort. Sense necessitat de retreure amb rancúnia fets passats, seria interessant dir les coses pel seu nom i no oblidar el comportament que cada persona ha tingut durant la vida. Una cosa és tenir respecte al difunt i una altra ben diferent ser hipòcrita.
Per això trobo molt encertada l'opinió que Vicent Partal, exposa a l'editorial de Vilaweb.

No hi ha manera amb aquesta gent...

La notícia d'avui "El TSJC suspèn cautelarment els reglaments d'ús del català de l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida. El tribunal considera que les normes exclouen el castellà davant el català".

No hi ha manera, sempre el mateix, ara es dirà que surt ara per les eleccions, és igual sigui como sigui ja cansa... els problemes lingüístics els tenen els de sempre, quatre caps calents que malauradament tenen força en un lloc o altre i que sempre diuen ho fan en nom de la Constitució, una constitució que potser seria hora de revisar per molts motius.

No queda cap més remei que queixar-nos i seguir endavant sense defallir com sempre, però... realment es trist veure com desprès de tants anys encara està vigent cantar la canço de Lluís Llach:

No era això, companys, no era això

 pel que varen morir tantes flors,

 pel que vàrem plorar tants anhels...

Tal com és diu: "no hi ha pitjor sord que el que no vol sentir", com fer-lis entendre que el català és la llengua de Catalunya? com fer-lis entendre que ningú bandeja el castellà? com fer-lis entendre ... tantes coses!!! i a sobre es queixen perquè volem la INDEPENDÈNCIA quan són ells que alimenten contínuament aquest desig.