18 d’oct. 2010

Indignació

Indignació és el que he sentit amb la proposta que fa el president Montilla, d'oferir beques-crèdits per a la generació "ni-ni".
Per mi és una vergonya aquesta proposta, electoralista totalment i res més. Quina realitat viuen els nostres polítics? Amb quins diners pensen pagar?, si la Generalitat diuen que no en té... no havien retallat d'educació i sanitat, per falta de diners? i els llocs de treball? que es fa perquè no se'n perdin o millor dit per crear-ne de nous?.
Què no tenen una carrera? potser, però amb l'ensenyament obligatori que tenim surten capacitats per treballar, potser feines no massa remunerades pero feines, per tant dir que un/a jove de 30 anys no ha trobat feina perquè li falta formació no és veritat, en tot cas serà perquè no vol, fa cinc anys no ni havia de crisi, oi?.
Potser la formació s'hauria de fer a casa, per ensenyar que l'important és treballar, els bons sous i els bon llocs hi ha tota una vida per aconseguir-los, i sempre es tindrà més possibilitat des de el món laboral que des de casa.
La formació és necessària, però primer s'hauria de saber en què, algú ha explicat quines necessitas reals hi ha en el món laboral? en quins camps s'han de formar?.
Primer bons de la Generalitat amb un llaminer interés del 4,75%, i després donen crèdits sense interés i amb una carència de dos anys, d'això se'n diu administrar? a mi no em surten els números, però potser és que em falta formació, llàstima que per l'edat no em pugui apuntar als crèdits :-)
Crec que els nostres governants han perdut els papers totalment, i després es queixen del desencís del poble! aquí només importen els vots i punt, i és qüestió de motivar que tots aquests ni-ni "tan deprimitis" vagin a votar, res més.
Desencís no ho sé però ara mateix indignació, doncs sí, perquè...quina factura haurem de pagar per tot plegat?

2 comentaris:

Darline ha dit...

Se'n podria parlar "largo i tendido" però és vergonyós... que pel fet de ser un jove EMO deprimit i desencisat et donin 633 euros al mes durant un any (diners que de cap manera garanteixen que aquest jove trobi feina en un futur o ni tan sols es prengui la molèstia de buscar-la) i els que no som tan joves ni ni-nis haguem de treballar una jornada laboral completa per tan sols cobrar una mica més que ells...
Volen solucions per aquesta generació? Teràpia amb els psicòlegs i psiquiatres de la sanitat publica per poder desfer aquest desencís de la vida...

Cat ha dit...

el millor de tot és les facilitats per les empreses per contractar aquests joves... ara serà més fàcil que et contractin si ets un ni-ni (que ja diu molt d'un país posar-li així a una generació....) que no pas si ets un currante.
Anem de cap a la deshumanització (eing?)

La societat del segle XXI és experta en buscar solucions a problemes estúpids en comptes de buscar recursos perquè no apareixin aquests problemes.