Ara els perdedors es llepen les ferides, però... dic jo, per què no escoltaven?. Com ara ERC, fa quatre anys els resultats de les urnes ja indicaven per aquest partit un cert desencís del seu electorat, però ells van seguir, repetint com sempre que tot era pel bé de Catalunya, que paciència, que treballaven des de dins i a poc a poc... excuses! la seva actuació a partir de donar suport al primer tripartit, va ser d'un distànciament de les promeses electorals, van començar un nou discurs intentant convencer al ciutadà que s'havia de cambiar l'estratègia...i mira on han arribat! A última hora ho han volgut arreglar amb la promesa d'un referendúm per la independència, però com poden prometre algo que constitucionalment no és viable? ells, que no van saber plantar-se amb el tema de l'estatut?, que precisament era on havien de demostrar que treballaven per Catalunya. Si en el seu moment en lloc d'entrar ràpidament al govern al preu que fos, s'haguessin mantigut a la oposició amb fermesa és molt possible que ara la Generalitat fos Republicana, llàstima ERC.
Del PSC que es pot dir... ajuntaments, diputacions i per fi la Generalitat pactant amb qui sigui, malgrat haver perdut sempre les eleccions, però el fet d'estar sempre a cavall entre dos mons a portat al fi la davallada, no hi ha més, o estem aquí o estem a Madrid, uns altres que hauran de replantejar-se moltes coses, entre elles tenir identitat pròpia i desmarcar-se del PSOE encara que això comporti perdre espai de poder durant un temps, a veure que decideixen.
Agradi o no CiU governarà i és el moment de demostrar que som democràtics i no posar pals a les rodes, fer d'oposició no vol dir oposar-se a tot sistemàticament, malgrat tot, els canvis són necesaris en una societat realment oberta i democràtica, el que sí ens hauria de preocupar i molt, és la remuntada de partits clarament anticatalans, però naturalment mentres ens anem barallant entre els d'aquí, els d'allà aprofiten, és alló del: divideix i venceràs.
